MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib24834 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2020-01-24
Bases de dades: Sciència.cat

Alfons, Pere, Llibre de formació escolar (Disciplina Clericalis), traducció, amb presentació i notes, de Jaume Riera i Sans, Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres (Series Minor, 19), 2017, 151 pp.

Resum
La Disciplina Clericalis és un clàssic de la formació escolar. El seu autor, Pere Alfons, fou un personatge del segle XII situat a la cruïlla de tres civilitzacions. Nascut jueu en la capital de l'Espanya musulmana, adquirí erudició en escrits del judaisme i expertesa en les ciències cultivades pels àrabs, especialment l'astronomia. Es convertí al cristianisme l'any 1106, emigrà a Anglaterra i França, i voltà per escoles prestigioses cercant adeptes a qui transmetre els seus coneixements científics. Al marge de les hores lectives amb què es guanyava la vida, el tracte continuat amb els joves alumnes l'incità a compondre un breu tractat, en llatí, que procurés principis pràctics de comportament. Sense entrar gens en exposicions doctrinals, barrejant contalles, faules, símils i un bon grapat de sentències de saviesa, inculcà les virtuts universals de seny i prudència. Passats nou segles, el llibret no ha perdut la frescor del primer dia. Cada generació el descobreix com una novetat. Ara ha estat posat en llenguatge català per a utilitat dels que ignoren el llatí. [Solapa].
Matèries
Educació
Exemples
Notes
Informació de l'editor

Recensions:
* Maria Toldrà, a Vademècum, 26/07/2017
* Enric Tremps, a Mot so razo, 17 (2018), 105-107.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).