MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib24611 (12 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2018-02-01
Bases de dades: Sciència.cat

Montero Tortajada, Encarna, La transmisión del conocimiento en los oficios artísticos (Valencia, 1370-1450), València, Institució Alfons el Magnànim (Arxius i documents, 59), 2015, 480 pp.

Resum
Este llibre tracta d'indagar en la transmissió del coneixement artístic a València entre 1370 i 1450. El lapse de temps que va de l'últim quart del segle XIV als anys centrals de la centúria següent constitueix un període en què la qualitat dels objectes que es van manufacturar en l'urbs, i també en altres centres propers, va assolir una cota notablement alta. Obres com el retaule del Centenar de la Ploma, el cimbori de la Catedral, o el frontal d'altar conservat a Benassal, il·lustren bé esta circumstància, encara que per si mateixes no expliquen res sobre quines van ser les vies de circulació del saber menestral, sent este un dels factors que s'endevinen claus per a entendre com es va produir este procés accelerat de canvi. En conseqüència, s'ha procedit a interrogar la documentació d'arxiu (sobretot, registres notarials vinculats a la trajectòria laboral d'individus que van exercir oficis artístics), per a intentar determinar d'esta manera quines van ser les formes concretes de transferència d'habilitats, tècniques i formes noves. S'ha examinat amb particular atenció tot allò relatiu a l'aprenentatge al taller, a la importació i exportació de models, als viatges d'operaris, i a les col·laboracions entre treballadors d'una mateixa professió. Els resultats d'esta perquisició s'exposen de forma ordenada a l'interior del volum.
Matèries
Història de l'art
Història de la tècnica
Universitats i ensenyament
Notes
Informació de l'editor
Publicació de Montero Tortajada (2013), La transmisión del conocimiento ....
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).