MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib24352 (10 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2019-01-02
Bases de dades: Sciència.cat

Giralt, Sebastià, "Astrologia aplicada a la recerca de tresors: el Libel d'investigació de tresors de Bartomeu de Tresbens", eHumanista/IVITRA, 14 (2018), 761-793.

Resum
En aquest article s'edita per primera vegada el Libel d'investigació de tresors de Bartomeu de Tresbens, astròleg i metge del rei Pere el Cerimoniós. El Libel, probablement escrit el 1369 o poc abans, és un dels pocs tractats monogràfics coneguts en l'Europa llatina sobre la recerca de tresors i altres objectes amagats per mitjà de l'astrologia. Se n'estudien les fonts, majoritàriament d'origen àrab, i es contextualitza el tractat en l'obra i la biografia de Tresbens. De fet, les al·lusions autobiogràfiques que s'hi troben han permès descobrir l'origen de l'autor en el comtat de Foix. Finalment, es relaciona el tema del Libel amb l'interès ben documentat del rei Pere i els seus successors per la recerca de tresors.
Matèries
Astronomia i astrologia
Fonts
Edició
Biografia
Català
URL
http:/​/​www.ehumanista.ucsb.edu/​sites/​secure.lsit.uc ...
https:/​/​www.academia.edu/​38047803/​Sebasti%C3%A0_Gir ...
Conté edicions de
1.Tresbens, Bartomeu de (fl. ante 1295 – 1375), Libel d'investigació de tresors
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).