MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib24176 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2020-10-23
Bases de dades: Sciència.cat

Amenós, Lluïsa, "L'ofici de ferrer a la Catalunya medieval", Butlletí Arqueològic, 5a època, 26 (2004), 175-217.

Resum
El present article ofereix una primera aproximació a la realitat de l'ofici de ferrer en època medieval. El treball s'emmarca dins un projecte de recerca més ampli que ha tingut per objectiu aprofundir en el coneixement de l'activitat productiva d'aquests artesans a l'obra de la Catedral de Barcelona. La metodologia emprada combina les possibilitats que ofereixen les fonts escrites i iconogràfiques -de les quals se'n publica un extracte-, els estudis etnogràfics comparatius i els treballs arqueològics publicats. L'estudi es divideix en tres apartats: un primer, de caràcter introductori, dedicat a la producció de ferro perfilat a la farga i a la seva transformació al taller de ferrer; un segon, centrat en la pràctica de l'ofici, on s'identifiquen les eines de treball i es descriuen els processos tècnics documentats a les fonts escrites; i un tercer dedicat a l'organització del treball, on pren especial rellevància el Gremi de Ferrers de la Ciutat de Barcelona.
Matèries
Història de la tècnica
Tècniques - Metall
Documentació
URL
http:/​/​raco.cat/​index.php/​ButlletiArq/​article/​view/​ ...
https:/​/​www.academia.edu/​3743839/​Lofici_de_ferrer_a ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).