MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib23899 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2017-11-01
Bases de dades: Translat, Ficció, BBAHLM

Pellissa Prades, Gemma, "The Italian sources of the Catalan translation of Ovid's Metamorphoses by Francesc Alegre (15th c.)", Zeitschrift für romanische Philologie, 133/2 (2017), 443-471.

Resum
A diferència de les altres versions en vernacle que circularen a través d'incunables, la traducció catalana de les Metamorfosis d'Ovidi per Francesc Alegre parteix del poema llatí. L'article defensa que la traducció és obra d'un autor que dialoga amb la tradició italiana i que beu de diferents fonts per completar una traducció influïda per les idees humanistes. A més, els exemples aportats demostren la influència de l'Ovidio Metamorphoseos Vulgare (c. 1375-1377) de Giovanni Bonsignori en els quinze llibres de la traducció catalana i en les "Al·legories e morals exposicions". Així mateix, s'apunta que Alegre hauria pogut conèixer lliçons de les Allegorie de Giovanni del Virgilio (1322-1323).
Matèries
Alegre, Francesc
Traduccions
Fonts
Recepció
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).