MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib23822 (13 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2017-10-14
Bases de dades: Sciència.cat

Ferrer i Mallol, Maria Teresa, "El patrimoni reial i la recuperació dels senyorius jurisdiccionals en els estats catalano-aragonesos a la fi del segle XIV", Anuario de Estudios Medievales, 7 (1970 - 1971), 351-491.

Resum
El trabajo estudia la alienación de bienes del Patrimonio real a finales del s. XIV dentro de un ambicioso programa en aras de atenuar la crisis económica provocada por el carácter insuficiente de las rentas ordinarias y extraordinarias de la Corona Catalano–Aragonesa emprendido por Martín el Humano, así como la jurisdicción y derechos útiles locales alienados por la Corona y el inventario de éstos. Se presenta un análisis de la organización y personal encargado de las redenciones jurisdiccionales, de su financiación –principal escollo de la empresa- así como de las asambleas populares y sindicatos en tanto que mediadores para organizar las contribuciones relacionadas con el pago de la reversión a la Corona. Las Capitulaciones en tanto que privilegios concedidos a los lugares redimidos son objeto de estudio de la autora y en particular las del sindicato de hombres y lugares de la Bailía y Veguería de Girona. Los ‘remences' ante la redención jurisdiccional, las dificultades que ésta comportó, completan el trabajo así como la influencia ejercida en el conflicto social que estallaría medio siglo más tarde. El trabajo ilumina el conocimiento de las estructuras agrarias catalanas y establece las bases suficientes para hacerlo susceptible de ser extendido a épocas posteriores completando así los datos vaciados en el Archivo de la Corona de Aragón relativos a los reinados de Martín el Humano, Juan, I y Pedro III el Ceremonioso.
Matèries
Història - Economia
Documentació
URL
http:/​/​hdl.handle.net/​10261/​24686
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).