MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib23799 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2021-03-02
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Giralt, Sebastià, "La fi d'una llegenda: Arnau de Vilanova davant la màgia i l'astrologia", Mot so razo, 16 (2017), 39-54.

Resum
Aquest article pretén revisar el pensament i la pràctica d'Arnau de Vilanova al voltant de la màgia i l'astrologia, dos aspectes que van tenir un gran pes en la formació de la visió llegendària d'Arnau que ha perviscut fins a avui. En realitat, segons es desprèn de l'estudi de la seva obra autèntica, l'actitud d'Arnau davant les arts ocultes era en la línia de la de les elits intel·lectuals del seu entorn: rebutjava la nigromància o màgia demoníaca alhora que acceptava l'existència de les propietats ocultes provinents dels astres, sobre les quals es fonamentava la màgia natural. En la seva obra i pràctica mèdiques va justificar i emprar remeis basats en aquestes propietats i va aplicar tècniques basades en l'astrologia. Tanmateix, l'anàlisi del contingut i de la tradició textual dels tractats d'astrologia mèdica atribuïts a ell demostra que són apòcrifs.
Matèries
Màgia - Nigromància
Màgia - Màgia natural
Astronomia i astrologia
Vilanova, Arnau de
Pseudo-Arnau de Vilanova
Medicina
Filosofia - Filosofia natural
URL
https:/​/​revistes.udg.edu/​mot-so-razo/​article/​view/​22220
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).