MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib23623 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2017-08-31
Bases de dades: Sciència.cat

Avicena, Canon medicinae: estudio y edición facsímil del ms. 2197 de la Biblioteca Universitaria de Bolonia, Madrid, AyN Ediciones - Ars Magna - Biblioteca Universitaria di Bologna, 2002, 2 vols. (532 ff.; 380 pp.).

Resum
Conté:
* 1. [Facsímil del ms. 2197 de la Biblioteca Universitaria de Bolonya, any 1440]
* 2. Libro de estudios:
- Biancastella Antonino / Presentación · 8-9
- Vicente Larraga / El creador de la profesión médica · 10-11
- Guillermo García del Toro / A modo de prólogo · 12-13
- Cifuentes i Comamala (2003), "Abu ‘Ali ibn Sina (Avicena) ..." · 15-107
- Laura Miani / Ficha codicológica · 109-130
- Javier Docampo / Miniaturas y decoración del Canon medicinae de Avicena de la Biblioteca Universitaria de Bolonia · 131-241
- Lola Ferre / Tras las huellas del Canon hebraico · 243-287
- Lola Ferre / Traducción [de una antología] del Canon medicinae · 289-360
- Bibliografía · 361-380
Matèries
Medicina - Enciclopedisme mèdic
Arabisme
Fonts
Traduccions
Hebreu
Manuscrits
Facsímil
Notes
El vol. 2 publicat en coedició per Ars Magna i la Biblioteca Universitaria di Bologna. Els estudis que conté són bilingües (espanyol i anglès o bé la seva llengua original).
Conté traduccions de
1.Ibn Sīnā (c. 980 – 1037), Kitāb al-qānūn fī l-ṭibb [castellà], vol. 2, pp. 289-360. Fragmentària.
Observacions: Antologia a partir de la trad. hebrea
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).