MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib23512 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2017-08-06
Bases de dades: Sciència.cat

Graham, Emily E., "Reconsidering reputation through patronage: Cardinal Napoleone Orsini and Angelo Clareno at the Avignonese papal court", Journal of Medieval History, 39/3 (2013), 357-375.

Resum
The changeable politics of Cardinal Napoleone Orsini (c.1262/3–1342), negotiator and pope-maker, have been explained for over a century as the expression of his independent character and antagonistic relationships. Significant moments in his early career are interpreted as deliberate opposition to his own family's policies. This generalisation does his political acumen and familial loyalty a disservice. In particular, the rationale for his political decisions has previously been relied upon in explanations for his support of the Spiritual Franciscans, reformers and sometime separatists within the Franciscan Order. The cardinal's impact on the group has likewise been understated, as scholars have largely focused on their spokesmen's intellectual output, with limited investigation of the political support that enabled their survival. Orsini was connected to the group's spokesmen at the papal court at Avignon, including the prolific author Angelo Clareno (c.1250–c.1337). Close examination of Clareno's letters allows for a reinterpretation of the relationship. Orsini family documents reframe the relationship as part of an established familial tradition of Franciscan patronage. In this larger picture, the impetus for the cardinal's idiosyncratic patronage of the Spirituals becomes, instead, a small strand in the much larger network of familial obligations and patronage responsibilities. This also sheds further light on the fourteenth-century papal curia.
Matèries
Història - Política
Ordes mendicants - Franciscans
Biografia
Notes
Napoleone Orsini és el destinatari del tractat de menescalia de Lorenzo Rusio, una de les fonts de Manuel Díez.
URL
http:/​/​dx.doi.org/​10.1080/​03044181.2013.791875
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).