MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib23475 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2017-08-02
Bases de dades: Sciència.cat

Carusi, Paola, "Iznīqī and Jābir, Sirr and Miftāḥ: two authors, four titles, one alchemical treatise", Al-Qanṭara, 37/2 [=Alquimia árabe: textos y contextos, ed. Regula Forster] (2016), 299-327.

Resum
El tratado árabe alquímico titulado Miftāḥ al-ḥikma, Miftāḥ ŷannāt al-juld, Sirr al-asrār y Sirr al-sārr wa-sirr al-asrār se atribuye en sus manuscritos a dos autores diferentes: al-Iznīqī y Ŷābir b. Ḥayyān. En este artículo se discutirán brevemente algunos aspectos característicos del tratado y su importancia para la historia de la alquimia. Estos aspectos incluyen fuentes antiguas importantes, tales como el Muṣḥaf al-ŷamāʻa (Turba philosophorum) y el Kitāb al-Ḥabīb y su conexión con la tradición de los artistas y la actividad de taller y laboratorio, que primero aparece en la alquimia griega y posteriormente en la islámica. Además, este trabajo incluye referencias a las teorías físicas alquímicas en las que la influencia de la teología islámica puede ser, tal vez, rastreada. Este artículo, que resume los resultados de las investigaciones llevadas a cabo durante los últimos años, podría considerarse como si fuera una introducción de una nueva edición y traducción del texto actualmente en curso.
Matèries
Arabisme
Alquímia
Fonts
Religió - Teologia islàmica
URL
http:/​/​al-qantara.revistas.csic.es/​index.php/​al-qan ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).