MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib23466 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2017-12-18
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Carré, Antònia, "Errors d'edició, dels manuscrits als diccionaris: exemples de textos mèdics medievals (Hipòcrates, Arnau de Vilanova, Bernat de Gordon, misser Joan)", Magnificat: Cultura i Literatura Medievals, 4 [=Lèxic i edició de textos catalans antics de medicina, ciència i tècnica, ed. Lluís Cifuentes] (2017), 51-74.

Resum
Els repertoris lèxics catalans d'ús habitual (DCVB, DECLC, el vocabulari de Lluís Faraudo de Saint-Germain) recullen veus i els atorguen un significat a partir de les edicions antigues dels textos. L'actuació dels lexicògrafs té la seva lògica: van utilitzar les fonts documentals que tenien a l'abast quan confegien les seves obres. Els avenços de la investigació filològica (noves edicions crítiques, noves fonts d'informació) ens permeten filar més prim i detectar els errors que s'han produït en les edicions antigues i que han anat a parar als diccionaris. Així, s'hi han inclòs lexemes que no hi haurien d'aparèixer o s'hi han recollit definicions que són incorrectes o insuficients. L'article presenta exemples extrets de quatre obres mèdiques. D'una banda, les traduccions catalanes del Regiment de sanitat (1305-1310) d'Arnau de Vilanova, i el Llibre de receptes de misser Joan (1466), totes dues molt utilitzades pels repertoris lèxics. De l'altra, les traduccions catalanes dels Aforismes d'Hipòcrates i el fragment de la del Lliri de medicina de Bernat de Gordon, que els nostres lexicògrafs no van poder conèixer perquè s'han editat per primera vegada fa pocs anys.
Matèries
Medicina
Traduccions
Lèxic
Edició
Crítica textual
Diccionaris i enciclopèdies
Vilanova, Arnau de
Hipòcrates
Català
Llatí
URL
https:/​/​ojs.uv.es/​index.php/​MCLM/​article/​view/​10062 ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).