MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib23411 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2017-07-12
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Vecchio, Silvana, "Tra ascesi monastica e dottrine mediche: I Certosini e il problema della carne", I castelli di Yale online, 5/1 (2017), 1-16.

Resum
The article reconstructs the debate that took place in the thirteenth and fifteenth centuries on the prohibition for the Carthusian monks to eat meat, even in case of illness. The positions taken by Arnaldo of Villanova, William of Ivrea, Giovanni Gerson and Dionigi the Carthusian are analyzed in the light the of the Order's Constitutions that make abstinence and fasting one of his qualifying and most important points. This debate illustrates the meaning of the unpublished document published in the appendix, which contains the recipe for a restaurativum to substitute the meat specifically dedicated to the sick Carthusian monks.
Matèries
Medicina - Dietètica i higiene
Religió - Regles i consuetes
Vilanova, Arnau de
URL
http:/​/​cyonline.unife.it/​article/​view/​1448
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).