MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib23382 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2017-10-30
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Salmón, Fernando, "Signa quibus cognoscuntur rationes Arnaldi?: Arnau de Vilanova's last years of medical production", dins: Pantano, Giuseppe (ed.), Arnaldo da Villanova e la Sicilia. I Convegno Internazionale in memoria di Alessandro Musco (Montalbano Elicona, 7-9 maggio 2015), Palerm, Officina di Studi Medievali (Biblioteca dell'Officina di Studi Medievali, 20), 2017, pp. 115-126.

Resum
The sixteenth century editions of the Arnaldian Opera include a fragmentary work under the title De parte operativa. Historiography has traditionally understood this work as a practical part that would have been envisioned by Arnau as a sequel to his Speculum medicine. The analysis of both works strongly suggests that the composition of the Speculum and the De parte are related and that the De parte is another testimony to Arnau's last years of medical production. However, taking the De parte as another late testimony to Arnau's mature medical thought opens up some questions that derive from its fragmentary nature and from the particularities of the structure and content of the work. The paper critically examines to what extent is it safe to use an unfinished and fragmentary work to add precision to our knowledge on how Arnau came to understand the limits of medical action at the end of his life.
Matèries
Vilanova, Arnau de
Medicina
Llatí
Biografia
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).