MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib23380 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2017-10-30
Bases de dades: Arnau

Mensa i Valls, Jaume, "Il sogno di re Federico interpretato da Arnaldo da Villanova e la confutazione d'Agostino Trionfo", dins: Pantano, Giuseppe (ed.), Arnaldo da Villanova e la Sicilia. I Convegno Internazionale in memoria di Alessandro Musco (Montalbano Elicona, 7-9 maggio 2015), Palerm, Officina di Studi Medievali (Biblioteca dell'Officina di Studi Medievali, 20), 2017, pp. 89-103.

Resum
Arnaldo da Villanova nell'Interpretatio de visionibus in somnis dominorum Iacobi secundi regis Aragonum et Friderici tertii regis Sicilie eius fratris (letta in concistoro alla Corte pontificia di Avignone nell'estate di 1309) racconta il sogno che re Federico fece diverse volte e l'interpretazione che ne diede il medico catalano. Arnaldo era convinto che il sogno di Federico fosse ispirato da Dio e comportava conseguenze riformistiche e politiche coinvolgenti tutta la cristianità e il papato. Lo scopo di questo saggio è analizzare le condizioni per cui, secondo Arnaldo, questo sogno non è una illusio, ma una «celestis visio». Di seguito si confronta l'interpretazione di Arnaldo con quella assolutamente divergente del Tractatus contra divinatores et sompniatores d'Agostino Trionfo d'Ancona. A parere del Trionfo, la Chiesa non deve ascoltare Arnaldo perché sognatore e divinatore.
Matèries
Vilanova, Arnau de
Religió - Profetisme
Llatí
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).