MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib23379 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2017-10-30
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

McVaugh, Michael, "Arnau de Vilanova in Naples", dins: Pantano, Giuseppe (ed.), Arnaldo da Villanova e la Sicilia. I Convegno Internazionale in memoria di Alessandro Musco (Montalbano Elicona, 7-9 maggio 2015), Palerm, Officina di Studi Medievali (Biblioteca dell'Officina di Studi Medievali, 20), 2017, pp. 77-87.

Resum
The De venenis and Antidotarium ascribed to the famous physician Arnau de Vilanova both contain citations of Greek-Latin translations of classical medical writings, translations prepared by Niccolò da Reggio, who was active at the court of King Robert of Naples after 1308. Arnau was in Messina in late 1310 and 1311, and it is argued here that during that time he visited Robert as an emissary from Arnau's patron Frederic III of Sicily and could have encountered Niccolò, and discovered his translations, in that way. Arnau's nephew, Jean Blaise (Joan Blasi), a medical practitioner attached to Robert's court, would have been an obvious intermediary. The likelihood of this connection is supported by the presence in Joan's library, recorded twenty years later, both of works by Arnau and of the translations by Niccolò that Arnau had drawn upon in his last years.
Matèries
Vilanova, Arnau de
Medicina - Farmacologia
Llatí
Biografia
Traduccions
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).