MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib23374 (17 / April / 2025)

Darrera modificació: 2017-10-30
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Calvet, Antoine, "Les textes alchimiques attribués à Arnau de Vilanova dans le Codex Speciale (ms. Palermo, 4° Qq A10)", dins: Pantano, Giuseppe (ed.), Arnaldo da Villanova e la Sicilia. I Convegno Internazionale in memoria di Alessandro Musco (Montalbano Elicona, 7-9 maggio 2015), Palerm, Officina di Studi Medievali (Biblioteca dell'Officina di Studi Medievali, 20), 2017, pp. 15-23.

Resum
L'objet de cette étude se concentre sur un manuscrit conservé à la Biblioteca Comunale di Palermo sous la cote n° 4° Qq A10, datable au XIVe siècle, manuscrit découvert et décrit par le père Isidoro Carini en 1871. Avant d'être versé au fonds de la Biblioteca di Palermo, ce manuscrit appartenait à une puissante et noble famille de Sicile, la famille Speciale, d'où sa dénomination de Codex Speciale. Il s'agit de la plus importante collection de textes alchimiques du Moyen Âge. Dans ce Codex se trouve la première trace d'une attribution alchimique au médecin Arnau de Vilanova.
Matèries
Vilanova, Arnau de
Alquímia
Pseudo-Arnau de Vilanova
Religió - Espiritualitat
Llatí
Manuscrits
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).