MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib23279 (06 / April / 2025)

Darrera modificació: 2023-11-27
Bases de dades: Sciència.cat

Cola de Jennaro, Della natura del cavallo e sua nascita (Tunisi, 1479): edizione di un volgarizzamento dal Liber marescalcie di Giordano Ruffo, a cura di Antonio Montinaro, Estrasburg, ELiPhi (Travaux de Linguistique Romane: Philologie et édition de textes), 2017, x + 330 pp.

Resum
Il 18 febbraio del 1479 il maniscalco napoletano Cola de Jennaro, prigioniero del sovrano di Tunisi da ben diciotto anni, portava a compimento la trascrizione di un volgarizzamento italoromanzo dal Liber marescalcie di Giordano Ruffo, opera in latino del sec. XIII sull'allevamento e la cura del cavallo che godette di una notevole fortuna: di esso infatti conosciamo oggi non meno di 189 testimoni (173 manoscritti e 16 a stampa), in 8 varietà linguistiche differenti: latino, italoromanzo, francese, occitanico, catalano, galego, ebraico e tedesco. Il presente volume offre l'edizione con glossario del manoscritto Vat. lat. 10001 della Biblioteca Apostolica Vaticana, che tramanda la singolare redazione tunisina del trattato, finora inedita. Lo studio presenta l'autore e il contesto in cui operò e la tradizione del testo. Fornisce poi l'analisi del codice, ricostruendone la storia, e della scripta meridionale riconducibile al de Jennaro, rivelatrice tanto della sua dichiarata origine napoletana quanto di una volontà di neutralizzazione. Si aggiunge così un nuovo tassello al composito e frastagliato quadro della tradizione testuale del Liber marescalcie, gettando nel contempo luce su un interessante episodio della storia mediterranea dell'italoromanzo.

Indice:
* L'autore e il contesto
* Tradizione del testo
* Descrizione del manoscritto
* Analisi scrittologico (grafo-fonetica, morfologia)
* Studio lessicologico
* Edizione del testo
* Glossario
Matèries
Veterinària - Menescalia
Traduccions
Italià
Nàpols
Scripta
Notes
Informació de l'editor .
Recensions:
* Beatrice Perrone, a Cultura neolatina, 78 (2018), 329-330.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).