MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib23263 (20 / April / 2025)

Darrera modificació: 2017-08-02
Bases de dades: Sciència.cat

Madelung, Wilferd, "Maslama al-Qurṭubī's Kitāb rutbat al-ḥakīm and the history of chemistry", Intellectual History of the Islamicate World, 5/1-2 [=Histories of Books in the Islamicate World, 2, ed. Maribel Fierro, Sabine Schmidtke i Sarah Stroumsa] (2017), 118-126.

Resum
After the recent identification of the author of the K. rutbat al-ḥakīm as Maslama al-Qurṭubī (d. 353/964) the value of this book for the history of alchemy/chemistry can be fully appreciated. Maslama was the first author to quote the Arabic Tome of Pictures (Muṣḥaf al-ṣuwar) of the Egyptian alchemist Zosimos of Panopolis. He must have received a copy of this work from a center of alchemical learning in the western Maġrib. For its location the salt mining town Taġāza may tentatively be proposed. A large part of Maslama's book deals with the rumūz, the symbolic language and puzzling expressions employed by the alchemists. He distinguishes between the rumūz used by the pre-Islamic alchemists and those used by the Arab alchemists beginning with Ǧābir b. Ḥayyān.
Matèries
Àrab
Alquímia
Recepció
URL
http:/​/​booksandjournals.brillonline.com/​content/​jou ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).