MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib23103 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2018-05-08
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

McVaugh, Michael R., "Determining a drug's properties: medieval experimental protocols", Bulletin of the History of Medicine, 91/2 [=Testing Drugs and Trying Cures, ed. Elaine Leong i Alisha Rankin] (2017), 183-209.

Resum
Among Galenic texts attracting attention circa 1300 was De complexionibus, which described a crude protocol for determining the qualitative character and intensity of any given medicine. This caught the attention of physicians at Montpellier, where three generations of writers made it into a carefully structured test procedure for identifying by a via experimenti the nature of a drug's effect on healthful function: they introduced a null point as the referent for their measurements, identified a range of contingent factors that had to be controlled for, and devised ways to standardize the sample being tested. Their protocol was certainly designed to be used, but in practice they seemed to have preferred an alternative via rationis that inferred the effect of a medicine from sensory attributes like taste and color, acknowledging that taste tests were coarser and less certain than a structured experimental procedure, but were easier and quicker to perform than the elaborate alternative.
Matèries
Història de la medicina
Medicina - Farmacologia
Vilanova, Arnau de
Notes
Basat sobretot en obres d'Arnau de Vilanova i Bernat de Gordon.
URL
https:/​/​muse.jhu.edu/​article/​665486
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).