MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib22979 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2017-04-05
Bases de dades: Sciència.cat

Planes i Albets, Ramon, L'Hospital d'en Llobera: lectures d'història de Solsona, prefaci: Eva Serra i Puig, Solsona, Fòrum d'Aprofundiment Democràtic - Ajuntament de Solsona - Consell Comarcal del Solsonès, 2016, 2 vols.

Resum
L'obra té com a fil conductor l'emblemàtic edifici de l'hospital d'en Llobera, actual seu del Consell Comarcal del Solsonès, i, tot repassant la trajectòria vital de la nissaga de mercaders Llobera, fundadors de l'hospital, ressegueix els fets més destacats de la història de Solsona, des del segle XIV fins al segle XX. En el seu inici, l'obra ens acosta a la situació del segle XIV, en què els mercaders, especialment els tèxtils de la -encara- vila de Solsona eren molt influents, es van establir a Barcelona i van ser, fins i tot, consellers del rei per a les obres del port. A més, el llibre aporta elements de debat desconeguts fins ara, com el fet que el Llibre d'hores de Bernat Martorell fou encarregat pel mercader Llobera per formar part de la biblioteca de l'hospital, com indica l'escut de la família que apareix en el llibre i que, fins ara, mai no s'havia relacionat amb la família solsonina. Una altra de les investigacions del llibre aporta la idea que el mercader que apareix a la novel·la cavalleresca del segle XV Curial e Güelfa podria ser el mateix Joan de Llobera. El llibre també reflecteix episodis més recents de la història solsonina, com la gestió del naixement del Museu Diocesà i el paper d'alguns bisbes que en van ser protectors i d'altres que van fer servir el patrimoni per finançar les seves activitats. El volum 2 constitueix un extens apèndix documental, amb 382 documents editats i més de 1200 de descrits dels segles XIV al XX. [A partir d'un comentari a Regió7 22/04/2016]
Matèries
Història de la medicina
Religió - Espiritualitat
Hospitals
Documentació
Curial e Güelfa
March, Ausiàs
Conté edicions de
1.Pallarès i Tuixanès, Antoni (ante 1459 – c. 1547); Pallarès i Carbasser, Antoni (fl. 1537 – 1595), Manual de comptes de l'obrador, vol. 2, doc. 29, p. 84. Fragmentària.
Observacions: Rúbrica inicial i un assentament del f. 84v (Joan Garriga, 1504)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).