MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib22674 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2017-02-21
Bases de dades: Sciència.cat

Alfonso X el Sabio, Tablas alfonsíes = Alfonsine Tables = Alfonsinische Tafeln, estudis d'Ana Domínguez Rodríguez, Pilar Treviño Gajardo i José Martínez Gázquez, Valencia, Patrimonio, 2006, 2 vols. (47 ff.; 692 pp.).

Resum
La Octava Esfera es el primero de los Libros del saber de astronomía de Alfonso X el Sabio, denominado comúnmente Tablas alfonsíes. Constituye la partida de nacimiento de la astronomía y la astrología europea. Conoció una enorme difusión por toda Europa a partir del siglo XIV, siendo numerosas las ediciones impresas a finales del siglo XV y XVI. El códice de Berlín, Staatliche Museen zu Berlin, Kupferstichkabinett, 78D12, del siglo XIV, es el más hermoso y antiguo de cuantas copias manuscritas han sobrevivido. Contiene 50 miniaturas a toda página iluminadas en Italia. Reproduce el catálogo de estrellas, constelación por constelación, basado en la astronomía de Ptolomeo, según la redacción del rey Alfonso de Castilla. Las 48 constelaciones de la Octava Esfera (estrellas fijas) se organizan en tres apartados: constelaciones septentrionales, zodiacales y meridionales. De cada una de ellas se enumera las estrellas y planetas que la constituyen, se indica su posición, nombre y tamaño.
Matèries
Astronomia i astrologia
Manuscrits
Facsímil
Notes
Títol a partir del testimoni notarial que hi ha al final del facsímil.
Títol del llibre d'estudi: Alfonso X el Sabio, Tablas de las constelaciones.
Inclou traducció de l'obra a l'espanyol, l'anglès i l'alemany i un estudi crític en espanyol amb traducció a l'anglès i a l'alemany.
Conté edicions de
1.Yĕhudà ben Mošé ha-Kohen (c. 1205 – c. 1276); Iṣḥāq ben Sid (fl. s. XIII), Tabule Alfonsi regis
Observacions: Facs. del ms. Berlín, Staatliche Museen zu Berlin, Kupferstichkabinett, 78D12 (s. XIV)
Conté traduccions de
1.Yĕhudà ben Mošé ha-Kohen (c. 1205 – c. 1276); Iṣḥāq ben Sid (fl. s. XIII), Tabule Alfonsi regis [castellà]
2.Yĕhudà ben Mošé ha-Kohen (c. 1205 – c. 1276); Iṣḥāq ben Sid (fl. s. XIII), Tabule Alfonsi regis [anglès]
3.Yĕhudà ben Mošé ha-Kohen (c. 1205 – c. 1276); Iṣḥāq ben Sid (fl. s. XIII), Tabule Alfonsi regis [alemany]
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).