MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib22448 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2017-01-14
Bases de dades: Sciència.cat

Scholem, Gershom, Sabbatai Ṣevi: The Mystical Messiah, 1626-1676, translated by R. J. Zwi Werblowsky; with a new introduction by Yaacob Dweck, Princeton, Princeton University Press, 2016, 1096 pp.

Resum
Gershom Scholem stands out among modern thinkers for the richness and power of his historical imagination. A work widely esteemed as his magnum opus, Sabbatai Ṣevi offers a vividly detailed account of the only messianic movement ever to engulf the entire Jewish world. Sabbatai Ṣevi was an obscure kabbalist rabbi of seventeenth-century Turkey who aroused a fervent following that spread over the Jewish world after he declared himself to be the Messiah. The movement suffered a severe blow when Ṣevi was forced to convert to Islam, but a clandestine sect survived. A monumental and revisionary work of Jewish historiography, Sabbatai Ṣevi details Ṣevi's rise to prominence and stands out for its combination of philological and empirical authority and passion. This edition contains a new introduction by Yaacob Dweck that explains the scholarly importance of Scholem's work to a new generation of readers.
Matèries
Hebraisme
Religió - Teologia judaica
Notes
Informació de l'editor
Ed. original: 1973
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).