MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib22318 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2018-10-09
Bases de dades: Sciència.cat

Recio Muñoz, Victoria (ed.), La Practica de Plateario: edición crítica, traducción y estudio, Florència, SISMEL - Edizioni del Galluzzo (Edizione Nazionale La Scuola Medica Salernitana, 7), 2016, xii + 882 pp.

Resum
En este volumen se ofrece la primera edición crítica y la primera traducción al español de la llamada Practica redactada por Plateario, maestro de la Escuela Médica salernitana de mediados del siglo XII. La obra pertenece a un tipo de texto médico muy popular durante toda la Edad Media, «el compendio», un manual didáctico que define a capite ad calcem las diversas enfermedades que afectan al cuerpo humano. La edición y la traducción se acompañan de un estudio introductorio en el que se analiza el contexto del compendio, se arroja luz sobre la controvertida figura del médico Plateario, las fuentes en las que se inspiró el autor, así como el impacto que la obra tuvo en la medicina medieval posterior, tanto en tratados salernitanos como en otros ajenos a la Escuela, especialmente en los compendios enciclopédicos del siglo XIII. Además, se atestiguan varias traducciones a lenguas vernáculas, lo que confirma la importancia de la obra objeto de nuestro estudio.

This book is the first critical edition and the first translation into Spanish of the Latin text Practica, a medical work written by the physician Platearius in the 12th century within the context of the School of Salerno (Italy). It is one of the best well-known texts written at the School and one of the most widespread all around Europe in the Middle Ages. The Practica is a medical handbook which describes the symptoms and treatment of illnesses arranged according to the usual order a capite ad calcem, “from head to toe”. Salerno is considered the key center that linked the theories of Arabic medicine to the ancient traditions and spread them to the Western Europe. In spite of this, it is still unknown much about this center except its texts. Because of that our research consists of examining the textual tradition of the Practica, establishing a reliable text and analyzing its background and its impact in later medieval medicine in order to get a new approach to the Salernitan texts.
Matèries
Medicina - Enciclopedisme mèdic
Fonts
Llatí
Edició
Lèxic
Notes
Informació de l'editor
Inclou glossari de la matèria mèdica i índexs de lèxic, noms, manuscrits i íncipits i èxplicits.
Publicació de Recio Muñoz (2012), La Practica de Plateario ...
Recensions:
* Martín Ferreira (2018), "Sobre los límites de la ..."
Publicat paral·lelament a la col·lecció de la mateixa editorial Edizione Nazionale dei Testi Mediolatini d'Italia, 40 .
Conté edicions de
1.Plateari, Joan (fl. s. XII segon quart), Practica brevis
Observacions: A partir d'una àmplia selecció de mss. Publicació de Recio Muñoz (2012), La Practica de Plateario ...
Conté traduccions de
1.Plateari, Joan (fl. s. XII segon quart), Practica brevis [castellà]
Observacions: A partir d'una àmplia selecció de mss. Publicació de Recio Muñoz (2012), La Practica de Plateario ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).