MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib22263 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2016-11-26
Bases de dades: Sciència.cat

Stojak, Ivana, La sederia a Barcelona al segle XV, Tesi doctoral de la Universitat de Barcelona: Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 2013, 586 pp.

Resum
La tesi investiga el desenvolupament de la manufactura de la seda a Barcelona durant el segle XV, especialment des del punt de vista del treball. Els objectius principals de la tesi han estat investigar la importància que havia tingut la manufactura de la seda a Barcelona durant el XV, quant al seu abast , el nombre d'artesans que s'havien dedicat a aquesta fabricació, i el seu desenvolupament, comprovant si realment es tractava d'una manufactura marginal . També s'ha procurat analitzar l'evolució d'aquesta manufactura al llarg del segle XV. Un altre dels propòsits de la tesi ha estat observar quines fases del treball de la seda s'havien desenvolupat a Barcelona en aquella època . S'ha estudiat la transmissió de coneixements, els diferents tipus de treballadors , i les formes i condicions del seu treball . Així mateix s'ha pretès comprovar com havia estat la participació de la mà d'obra femenina en aquesta manufactura. Un altre dels objectius ha estat observar quin tipus de teixits de seda es confeccionaven a Barcelona durant el segle XV i analitzar els diferents oficis relacionats amb el treball de la seda. Finalment s'ha analitzat l'evolució dels diferents tipus d'empreses sederes i el seu funcionament i conèixer quina havia estat la repercussió de l'establiment a la ciutat de mestres seders especialistes procedents de l'estranger. El treball s'ha estructurat en nou apartats: - El primer apartat conté l'estat de la qüestió , els objectius , i la metodologia i les fonts. - En el segon apartat s'han tractat els orígens de la manufactura de la seda i els processos de fabricació. - El tercer apartat de la tesi analitza els diferents tipus de treballadors (els mestres, els aprenents, els oficials, els treballadors assalariats, els esclaus, i el treball femení). - El quart apartat examina la manufactura de la seda a Barcelona durant la primera meitat del segle XV i tracta sobre alguns seders i famílies de seders que havien tingut una activitat destacada. - El cinquè apartat de la tesi estudia el desenvolupament d'una manufactura sedera especialitzada a mitjan segle XV (a través d'algunes iniciatives municipals i l'establiment a la ciutat de mestres estrangers especialistes en aquesta manufactura. - El sisè apartat s'observa l'organització de les empreses sederes. - En el setè apartat es detallen els diferents oficis especialitzats relacionats amb el treball de la seda. - En el vuitè apartat s'analitzen els seders especialistes barcelonins del segle XV, especialment els velluters. - Finalment, el novè apartat s'ha dedicat a les conclusions generals de la investigació.
Matèries
Història de la tècnica
Tècniques - Tèxtil
Documentació
Notes
Dir.: Teresa Vinyoles i Vidal (UB).
URL
http:/​/​hdl.handle.net/​10803/​145863
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).