MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib22100 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2016-10-31
Bases de dades: Sciència.cat

García Herrero, María del Carmen, "La dama modélica del Cuatrocientos en la correspondencia de María de Castilla, reina de Aragón (1416-1458)", Cuadernos del CEMYR, 23 (2015), 27-48.

Resum
En este trabajo se abordan algunos de los atributos de las damas modélicas del siglo XV, tal como los concibió María de Castilla, reina de Aragón. La lectura debía jugar un papel fundamental en la formación de la dama, la cual sabría autocontrolarse y actuar con comedimiento. Además, sería compasiva, justa y misericordiosa.

«The Quattrocento exemplary lady in Queen of Aragon María of Castile's correspondence (1416-1458)». This work addresses the issue of which ideal features ladies by the fifteenth-century should present, taking the queen of Aragon, María of Castile's conception of the model lady as an exemplary case. Reading should have a fundamental role in the formative process of a dame, who should as well be able to exert self-control and act with courteousness and civility. Not only this, she should also be kind-hearted, fair and merciful.
Matèries
Epistolografia
Dones
Educació
Lectura i escriptura
URL
http:/​/​publica.webs.ull.es/​publicaciones/​volumen/​cu ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).