MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib22087 (12 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2016-10-25
Bases de dades: Sciència.cat

Domènech, Joan de Déu, L'espectacle de la pena de mort, Barcelona, La Campana (La Campana, 279), 2007, 242 pp. + [8] de làm.

Resum
La pena de mort és l'espectacle més tràgic que ha inventat l'espècie humana. I és dur admetre-ho, però si ha perdurat al llarg dels segles és perquè aquell espectacle aconseguia un èxit de públic. Aquest èxit encara és visible en alguns països, com és el cas de les lapidacions col.lectives. La forma d'execució depenia del delicte i de la categoria del condemnat: esquarterar, penjar, cremar, degollar, afusellar, donar garrot… Es tractava d'alliçonar la gent. “Ja veieu què us pot passar si…” I, efectivament, la gent ho anava a veure, i s'esgarrifava… però també es divertia. Joan de Déu Domènech evoca tots els aspectes de les execucions públiques amb una documentació detallada i alhora amb un estil ple de color i vivesa. ¿Sabíem que els botxins heretaven el càrrec i no podien viure en societat? I a més de recollir procediments, cerimonials i anècdotes, Domènech convida el lector a fer un recorregut pels carrers i les places de Barcelona –un mapa ho assenyala– que en algun moment van ser escenaris on el poder mostrava al poble qui tenia el dret sobre la vida i la mort.
Matèries
Història
Societat
Notes
Informació de l'editor
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).