MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib2208 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2015-11-06
Bases de dades: Translat

Bofarull i Brocà, Antoni de, "Opúsculos catalanes", Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 2 (1868), 529-613.

Resum
Edició d'alguns textos catalans medievals: Antoni Canals, Scipió e Aníbal (pp. 532-560), Sèneca, De providència (pp. 561-580), Epistola de sant Bernat del regiment e cura de la casa (pp. 581-591), Albertà de Brescia, Doctrina de ben parlar (pp. 591-613).
Matèries
Història de la literatura
Filosofia - Filosofia moral
Filosofia moral - Economia
Retòrica
Canals, Antoni
URL
http:/​/​freespace.virgin.net/​angus.graham/​Bofarull.zip (ed. Albertà, pp. 591-613)
Conté edicions de
1.Anònim, Consell de bones doctrines que una reina de França donà a una filla sua que fonc muller del rei d'Anglaterra, Traductor: Anònim, pp. 584-591
2.Bernat de Claravall [sant] (pseudo), Epístola de sant Bernat del regiment e cura de la casa (versió 3), Traductor: Anònim, pp. 581-584
Bibliografia: Notícia bibliogràfica a Bulbena i Tosell (1915), Assaig de bibliografia ..., p. 54.
3.Albertà de Brescia, Llibre de doctrina e ben parlar, pp. 591-613
4.Sèneca, De providència, Traductor: Canals, Antoni (c. 1352 – 1415/1419), pp. 561-580
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).