MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib22028 (03 / July / 2025)

Darrera modificació: 2019-08-18
Bases de dades: Sciència.cat

Pérez Barcala, Gerardo (ed.), A tradución galega do Liber de medicina equorum de Giordano Ruffo, la Corunya, Fundación Barrié, 2013, 712 pp.

Resum
Tras o prestixio que a disciplina veterinaria acadara con autores latinos como Pelagonio ou Vexecio e despois da atencion prestada polos cientificos arabes ao cabalo, imprescindible nas contendas belicas e importante tamen en numerosas transformacions das estruturas economicas do mundo medieval, a primeira obra sobre o asunto escrita en Occidente foi redactada na corte de Federico II de Sicilia, o contexto se cadra mais propicio para levala a cabo, ao estar aberta a innumerables influencias culturais. A regulamentacion do emperador da marescalla Sicilie, sobre as atencions que había que prestar aos equidos para mellorar a raza e a necesidade de formar persoal especializado, e unha boa mostra do interese sobre esas cuestions no espazo referido. Ese e, en efecto, o contexto no que se debe enmarcar a xenese do De medicina equorum de Giordano Ruffo, ao que compre outorgar una importancia pioneira nos estudos sobre a veterinaria equina a partir do seculo XIII, non so pola sua ampla difusion, en latin e romance (manuscrita e impresa), senon tamen pola influencia que exerceu nos textos posteriores sobre a materia.
Matèries
Veterinària - Menescalia
Traduccions
Portuguès
Edició
Notes
Edició (pp. 143-205) i estudi d'aquesta traducció.
A la portada: Instituto da Lingua Galega.
Informació de l'editor
Publicació de Pérez Barcala (2010), A tradución galega do Liber de ...

Recensions:
* Antonio Montinaro, a Medioevo Romanzo, 39/1 (2015), 233-235
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).