MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib21965 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2016-09-21
Bases de dades: Sciència.cat

Verger, Neus (coord.), Els tresors de la Universitat de Barcelona: fons bibliogràfic del CRAI Biblioteca de Reserva, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2016, 523 pp., il.

Resum
Aquesta obra il·lustrada, concebuda per difondre el patrimoni bibliogràfic i històric de la Universitat de Barcelona, mostra alguns dels llibres més notoris del fons del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, bona part dels quals són procedents dels convents de la demarcació de Barcelona desamortitzats al segle XIX. A partir d'un fons de més de dos mil manuscrits, gairebé mil incunables i vora cent vint mil impresos des del segle XVI fins a l'any 1820, aquest llibre aplega seixanta-cinc obres profusament il·lustrades i comentades per especialistes en diferents matèries com ara literatura, matemàtiques, gastronomia, viatges i ciències naturals. Amb exemples de manuscrits, incunables i impresos, aquesta obra descriu llibres des del 1343, com el Libre dels feyts de Jaume I, fins al 1794, com l'obra cabdal d'Adam Smith, Investigación de la naturaleza y causas de la riqueza de las naciones. Inclou traduccions al castellà i a l'anglès.
Matèries
Catàlegs i inventaris
Manuscrits
Incunables
Impremta
Il·lustracions
Notes
Informació de l'editor
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).