MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib2196 (09 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2016-05-22
Bases de dades: Sciència.cat

Carreras Valls, Ricard, "Introducció a la història de la cirurgia a Catalunya: Bernat Serra i altres cirurgians catalans il·lustres del segle XIV", dins: Carreras Valls, Ricard - Pi-Sunyer Bayo, Jaume - Cardoner Planas, Antoni, Tres treballs premiats en el concurs d'homenatge a Gimbernat, Perpinyà - el Masnou (Barcelona), Societat de Cirurgia de Catalunya - Laboratoris del Nord d'Espanya (Col·lecció de publicacions mèdiques històrico-artístiques, 122), 1936, pp. 1-63.

Resum
Anàlisi de l'inventari de la biblioteca i l'instrumental quirúrgic de Bernat Serra (1338), que publica. Aporta altres dades, llavors inèdites i valuoses, sobre la pràctica de la cirurgia a la Catalunya medieval i el valor de la cultura escrita. Ressenyes dels cirurgians Guillem Dessoler, Sixtus Fort, Francesc Clota, Ramon Degà, Bonjuhà Cabrit, Pere Verger, Pere Durban, Berenguer Agell, Bernat Saclaposa, Arnau de Matamala, Francesc Casals, Berenguer Banyeres, Antoni de Mas, Pere Sitjar, Pere Satrilla i alguns altres que esmenta més de passada.
Matèries
Història de la medicina
Medicina - Cirurgia i anatomia
Documentació
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).