MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib21956 (12 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2021-03-02
Bases de dades: Sciència.cat

Feliu i Montfort, Gaspar, Els primers llibres de la Taula de Canvi de Barcelona, estudi i edició a cura de —, Barcelona, Fundació Noguera (Textos i documents, 59-60), 2016, 2 vols.

Resum
La Taula de Canvi de la Ciutat de Barcelona, creada l'any 1401, va ser el primer banc públic d'Europa. Va generar una gran quantitat de llibres comptables o auxiliars d'aquests, dels quals s'han conservat fins a un total de 940 unitats, custodiades a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (Casa de l'Ardiaca). Però per l'etapa fundacional i els primers segles, quan la institució va ser més important per a la vida econòmica de Barcelona i del conjunt de Catalunya, només se n'han conservat uns pocs volums. En concret, per tot el segle XV, només set volums. Tot i la desgràcia hi ha el consol que entre els llibres conservats del segle XV hi ha alguns dels primers llibres majors produïts entre 1402 i 1407. No és gaire, però permet fer un tast del funcionament de la Taula, de les característiques del seu sistema comptable, del seu paper com a banc públic i com a finançador del municipi, a més del servei que prestava a la població, tant assegurant els dipòsits dels diners temporalment no disponibles (per litigi, per condicions interposades o perquè estaven destinats a un ús posterior) com també donant seguretat als dipòsits voluntaris, afavorits per l'assegurança que la Ciutat establia sobre els diners dipositats i també per les operacions bancàries que la Taula oferia gratuïtament als seus clients. Només hi havia una funció bancària que la Taula no exercia, la concessió de crèdit, que reservava al municipi.
Matèries
Història - Economia
Fonts
Edició
Notes
Informació de l'editor
URL
https:/​/​www.fundacionoguera.com/​fitxa-publicacio.as ... (I)
https:/​/​www.fundacionoguera.com/​fitxa-publicacio.as ... (II)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).