MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib21825 (06 / October / 2024)

Darrera modificació: 2016-07-12
Bases de dades: Sciència.cat, Translat

Beceiro Pita, Isabel, "Poder regio y mecenazgo en el Occidente peninsular: las reinas e infantas de las dinastías Trastamara y Avís", Anuario de Estudios Medievales, 46/1 [=El ejercicio del poder de las reinas ibéricas en la Edad Media, ed. Ana Echevarría i Nikolas Jaspert] (2016), 329-360.

Resum
Este trabajo aborda el mecenazgo de las reinas consortes e infantas en el Occidente peninsular, desde una perspectiva de historia comparada. Su finalidad es examinar las líneas de actuación comunes a Castilla y Portugal y, al mismo tiempo, las diferencias entre ambos reinos, en un período comprendido entre los años finales del siglo XIV y los inicios del XVI, correspondiente al gobierno respectivo de los últimos Trastamara y los Avís. El análisis de las manifestaciones de este patrocinio pone de manifiesto una gran variedad temática, dentro del predominio de los contenidos religiosos. Las iniciativas culturales de estas señoras deben ser consideradas en el marco de la exaltación de la monarquía, propia de la génesis del Estado Moderno a fines de la Edad Media y en la época renacentista.
Matèries
Història de la cultura
Dones
Documentació
Notes
Tracta, entre d'altres dames, de: "María de Aragón (1418-1435), hija de Fernando I de Aragón y Leonor de Alburquerque, nieta de los mencionados Catalina [de Lancaster] y Enrique [III de Castilla] y primera esposa de Juan II [de Castilla]; Leonor de Aragón (1402-1445), hermana de la anterior, mujer de D. Duarte de Portugal, heredero y sucesor de D. Joâo I; Isabel de Urgel (1409-1470), hija del último conde de Urgel, nieta de Pedro el Ceremonioso de Aragón, casada con el infante-regente de Portugal D. Pedro, hermano de D. Duarte..."
URL
http:/​/​estudiosmedievales.revistas.csic.es/​index.ph ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).