MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib21823 (11 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2016-07-12
Bases de dades: Sciència.cat

Roebert, Sebastian, "«... que nos tenemus a dicto domino rege pro camera assignata»: desarrollo, administración y significado de los bienes reginales de Leonor de Sicilia (1349-1375)", Anuario de Estudios Medievales, 46/1 [=El ejercicio del poder de las reinas ibéricas en la Edad Media, ed. Ana Echevarría i Nikolas Jaspert] (2016), 231-268.

Resum
Los bienes dotales de una reina eran de una importancia fundamental para determinar su margen de acción. Pese a ello, no disponemos de estudios sistemáticos y comparativos al respecto. El caso de la reina Leonor de Sicilia, esposa de Pedro IV el Ceremonioso, permite la reconstrucción detallada del desarrollo y de las funciones de su patrimonio sobre la base de un amplio corpus documental que no ha sido analizado hasta ahora. A partir de él, se puede también analizar claramente cómo se desarrolló la administración concreta de su patrimonio en este caso particular. De esta manera, se pueden determinar las funciones concretas dentro del sistema de la monarquía y, por lo tanto, también el margen de acción reginal.
Matèries
Història - Economia
Dones
Documentació
Notes
Elionor de Sicília, reina de la Corona d'Aragó (1349-1375) com a consort de Pere III el Cerimoniós.
URL
http:/​/​estudiosmedievales.revistas.csic.es/​index.ph ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).