MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib21736 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2016-06-27
Bases de dades: Sciència.cat

Bensch, Stephen P., Barcelona and Its Rulers (1096-1291), Cambridge, Cambridge University Press (Cambridge Studies in Medieval Life and Thought, 4th. s., 5), 1995, 480 pp.

Resum
Based on extensive archival research, this volume examines the early growth of Barcelona in order to understand the causes of the European economic take-off. The city did not at first grow because of overseas trade but because of market-oriented agriculture and tribute from Islamic Spain. Only after a difficult adjustment did the city develop the commercial foundations that would later ensure its prosperity. Barcelona's patriciate rose to prominence during the second stage of growth, also a period dominated by a struggle for power in Catalonia. Here, the family structure of the patriciate receives close examination, and in general the volume challenges many traditional assumptions about the nature of Mediterranean towns.

Contents:
* The city & its region
* The city & its lord
* An aborted take-off: the urban economy in crisis, 1090-1140
* Urban society in transition
* The patriciate in gestation, 1140-1220
* Family structure & the devolution of property
* Consolidation & conflict: patrician power & mediterranean expansion, 1220-1291
* Patrician continuity & family identity
Matèries
Història - Política
Documentació
Notes
Reimpr. en rústica: 2002.
A partir de la tesi doctoral de l'autor (University of California, Berkeley).
URL
https:/​/​books.google.cat/​books?id=qkkxgTkzDfgC​&lpg= ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).