MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib21722 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2016-06-13
Bases de dades: Sciència.cat

Kaske, Robert E., Medieval Christian Literary Imagery: A Guide to Interpretation, in collabotarion with Arthur Groos and Michael W. Twomey, Toronto, University of Toronto Press: Centre for Medieval Studies (Toronto medieval bibliographies, 11), 1988, 247 pp.

Resum
If a reader of Chaucer suspects that an echo of a biblical verse may somehow depend for its meaning on traditional commentary on that verse, how does he or she go about finding the relevant commentaries? If one finds the word 'fire' in a context that suggests resonances beyond the literal, how does that reader go about learning what the traditional figurative meanings of fire were? It was to the solution of such difficulties that R.E. Kaske addressed himself in this volume setting out and analyzing the major repositories of traditional material: biblical exegesis, the liturgy, hymns and sequences, sermons and homilies, the pictorial arts, mythography, commentaries on individual authors, and a number of miscellaneous themes. An appendix deals with medieval encyclopedias. Kaske created a tool that will revolutionize research in its designated field: the discovery and interpretation of the traditional meanings reflected in medieval Christian imagery.
Matèries
Religió - Exegesi
Religió - Litúrgia
Religió - Homilètica
Mitografia
Enciclopedisme
Història de l'art
URL
https:/​/​books.google.cat/​books?id=1v5o2uw0GJAC​&lpg= ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).