MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib21719 (26 / November / 2024)

Darrera modificació: 2021-07-13
Bases de dades: Sciència.cat, Trobadors

Alvira Cabrer, Martín, "Itinerarios entre batallas: los desplazamientos de Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, de julio de 1212 a septiembre de 1213", De Medio Aevo, 3/1 (2013), 1-42.

Resum
Participando del renovado interés por los itinerarios como campo de estudio del poder en la Edad Media, esta contribución analiza los desplazamientos del rey de Aragón y conde de Barcelona Pedro el Católico (1196-1213) durante su último año de vida. Los itinerarios se reconstruyen a partir de los estudios tradicionales, las investigaciones específicas más recientes y las nuevas aportaciones documentales, poniéndose un especial interés en su plasmación gráfica en forma de mapas. Los viajes del monarca catalano-aragonés, realizados en un momento clave de su reinado, se sitúan en su contexto político-militar, lo que permite el comentario de algunas cuestiones históricamente relevantes, como la presencia junto al rey de determinados personajes. Otro asunto al que se dedica una particular atención es el itinerario transpirenaico seguido por el ejército real camino de la batalla de Muret.
Matèries
Història - Política
Documentació
URL
http:/​/​capire.es/​eikonimago/​index.php/​demedioaevo/​a ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).