MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib21640 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2016-05-10
Bases de dades: Sciència.cat

Veit, Raphaela, Das Buch der Fieber des Isaac Israeli und seine Bedeutung im lateinischen Westen: ein Beitrag zur Rezeption arabischer Wissenschaft im Abendland, Wiesbaden, Franz Steiner (Sudhoffs Archiv: Beihefte, 51), 2003, 335 pp.

Resum
Constantinus Africanus, der erste grosse Ubersetzer graeco-arabischer Wissenschaftstexte ins Lateinische, lebte und wirkte in der zweiten Halfte des 11. Jahrhunderts auf Montecassino. Sein vorwiegend medizinisches Werk ist bei weitem nicht in dem Masse aufgearbeitet, wie es seiner Bedeutung zukame. Als Beitrag dazu mochte die vorliegende Untersuchung den Weg einer seiner Ubertragungen, des Buchs der Fieber von Isaac Israeli, vom arabischen Originaltext zur lateinischen Ubersetzung bis hin zu ihrem konkreten Gebrauch im universitaren Umfeld Europas als Fallbeispiel fur den Rezeptionsprozess graeco-arabischer Wissenschaft im Abendland nachzeichnen. Zur Abrundung wird auch eine altspanische Ubersetzung des Fieberbuchs mit herangezogen.
Matèries
Medicina - Pesta i altres malalties
Traduccions
Llatí
Àrab
Recepció
Notes
Informació de l'editor
Conté una sinopsi del Kitāb al-hummayāt en espanyol, àrab, alemany i llatí en columnes paral·leles (pp. 109-140).
Originalment presentat com a tesi doctoral de l'autora (Eberhard-Karls-Universität Tübingen, 2001).
URL
https:/​/​books.google.cat/​books?id=nnuD9ifrSGwC​&lpg= ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).