MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib21581 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2020-08-04
Bases de dades: Sciència.cat

Iglesias Fonseca, J. Antoni, "Un investigador ens presenta un document: el testimoni més antic del Bestiari conegut fins ara a Catalunya, a l'Arxiu Històric de Girona", Informació (Arxiu Històric de Girona), 27 (juny 2005), 3.

Resum
Presentació general d'un extret de la traducció catalana del Bestiario toscano, copiat a mitjan s. XIV, localitzat a la bossa de la relligadura d'uns protocols notarials de l'Arxiu Històric de Girona. No és un fragment d'un còdex d'aquesta temàtica sinó una còpia de dos capítols esparsos de l'obra (capítols sobre el pigot i el pelicà, no consecutius) en un foli de paper, molt malmès. Del document, que s'ha conservat en tres trossos de paper separats, en publica una fotografia en color (de només dos dels trossos).
Matèries
Manuscrits
Documentació
Doctrina moral - Bestiari
Divulgació
Notes
Vegeu Iglesias Fonseca (2010), "Uno de los testimonios conocidos ..."
URL
http:/​/​xac.gencat.cat/​web/​.content/​xac/​01_contingut ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).