MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib21414 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2021-07-05
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Calvet, Antoine, "À la recherche de la médecine universelle: questions sur l'élixir et la thériaque au 14e siècle", dins: Crisciani, Chiara - Paravicini Bagliani, Agostino (eds.), Alchimia e medicina nel Medioevo, Florència, SISMEL - Edizioni del Galluzzo (Micrologus' Library, 9), 2003, pp. 177-216.

Resum
L'assaig tracta de la triaga, que és l'antídot contra les picades d'animals verinosos com ara serps, aranyes i escorpins i l'elixir dels alquimistes del segle XIV. La triaga, que va conèixer una gran fortuna amb Galè, coneixerà una fortuna similar en la medicina àrab (Avenzoar, Avicenna i Averrois). Bernat de Gordon (Tractatus de tyriaca) ensenya la fabricació de l'antídot, però serà al segle XIV. que l'enfocament del theriac ja no serà empíric, sinó filosòfic i espiritual, sobretot gràcies a la intervenció d'Arnau de Vilanova (De dosibus theriacalibus). Especialment a l'obra arnaldiana De venenis, la triaga es defineix, amb les mateixes paraules que l'Antidotarium Nicolai, com a domina medicinarum.
Matèries
Medicina - Farmacologia
Alquímia
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).