MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib21401 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2016-03-04
Bases de dades: Sciència.cat

Agramont, Jacme d', "Regiment de preservacio a epidimia o pestilencia e mortaldats: epistola de Maestre Jacme d'Agramont als honrats e discrets seynnors pahers e conseyll de la Ciutat de leyda (1348): manuscrit existent al Arxiu parroquial de Verdú", [ed. a cura d'Enric Arderiu], Butlletí del Centre Excursionista de Lleyda, 2 (1909), 55-93.

Resum
Primera edició de l'obra, amb una transcripció poc fiable del text i sense cap presentació, anònima però feta pel seu descobridor, llavors director del butlletí del CEL. Amb facsímils dels ff. 1r i 10r del manuscrit. Després d'aquesta edició en primícia, Arderiu, en col·laboració amb Josep M. Roca, publicà novament el text i els facsímils, amb una introducció, a Agramont (1910), Regiment de preservació á ....
Matèries
Medicina - Pesta i altres malalties
Català
Edició
Fonts
URL
http:/​/​www.catedramariustorres.udl.cat/​materials/​he ...
Conté edicions de
1.Agramont, Jaume d' (m. 1348), Regiment de preservació de pestilència
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).