MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib21370 (11 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2020-04-12
Bases de dades: Sciència.cat, BBAHLM

Agramont, Jacme d', Regiment de preservació de pestilència (1348), transcripció i estudi lingüístic, Joan Veny; introducció, Francesc Cremades; presentació, Xavier Luna-Batlle, nova edició, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Scripta, 7), 2015, 111 pp.

Resum
Nova edició revisada d'aquest tractat de pesta escrit en català, un dels més primerencs sinó el primer del gènere, que el torna a posar a l'abast de la recerca. Després d'una presentació del director de la col·lecció, Xavier Luna-Batlle, i d'una breu contextualització i història editorial del text de Francesc Cremades, la introducció presenta una versió condensada de l'estudi lingüístic publicat per Joan Veny a la seva edició de 1971, que situa l'obra al dialecte nord-occidental del català, per a la història del qual és un testimoni de gran importància. En apèndix, conté un glossari dels "mots rellevants des del punt de vista històric, dialectal i d'especialitat", de J. Veny i F. Cremades, i una taula de les abreviatures farmacèutiques.
Matèries
Medicina - Pesta i altres malalties
Fonts
Català
Edició
Anàlisi lingüística
Lèxic
Notes
Informació de la col·lecció .
Recensions:
* Mar Massanell, a Estudis Romànics, 40 (2018), 432-438 .
Conté edicions de
1.Agramont, Jaume d' (m. 1348), Regiment de preservació de pestilència
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).