MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib21361 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2019-09-20
Bases de dades: Sciència.cat

Bellés, Xavier, Els bestiaris medievals: llibres d'animals i de símbols, Barcelona, Rafael Dalmau (Episodis de la història, 340-341), 2004, 68 pp.

Resum
Mescla de tractat d'animals i de manual simbòlic per a entendre el món, el Bestiari fou, després de la Bíblia, el llibre més popular a l'època medieval. A partir de la font grega, ben aviat arribà a ser traduït a més d'una dotzena de llengües, entre les quals el català, versió de la que es conserven mitja dotzena de còpies d'entre els segles XIV i XV. La seva influència a Catalunya es féu sentir des de les arts plàstiques i literàries fins a la vida quotidiana. Ras i curt, el Bestiari medieval és un element imprescindible per a entendre la visió del món que tenia l'home medieval dins la cultura occidental. -- Inclou una síntesi de què són els bestiaris medievals, una descripció de la seva concreció a Catalunya i uns apunts sobre la influència que van tenir en arts plàstiques i pictòriques.
Matèries
Doctrina moral - Bestiari
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).