MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib21338 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2024-05-24
Bases de dades: Sciència.cat

Asúa, Miguel de, "Pedro de Abano y la controversia entre médicos y filósofos", Patristica et Mediaevalia, 18 (1997), 49-66.

Resum
El Conciliator de Pedro de Abano (1250-c. 1316) constituyó una codificación de la controversia escolástica entre filósofos y médicos que se desarrolló en el mundo latino durante la segunda mitad del siglo XIII. Este trabajo (a) compara las soluciones propuestas por el Conciliator a cuestiones con paralelos en el comentario de Petrus Hispanus al De animalibus y a las Questiones super de animalibus de Alberto Magno, (b) discute las soluciones de Pedro de Albano a las cuestiones centrales de la controversia y (c) considera su enfoque al problema de la relación entre la medicina y la filosofía.
Matèries
Filosofia
Medicina
URL
http:/​/​revistascientificas.filo.uba.ar/​index.php/​pe ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).