MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib21255 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2019-12-22
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Giralt, Sebastià, "Les traduccions atribuïdes a Arnau de Vilanova en la impremta moderna", Medievalia, 18/1 (2015), 175-188.

Resum
Aquest treball analitza la fortuna editorial de les traduccions mèdiques atribuïdes a Arnau de Vilanova durant l'edat moderna (1476-1608), tant les autèntiques —De rigore et tremore et iectigatione et spasmo de Galè, De viribus cordis d'Avicenna— com les que actualment es consideren apòcrifes —De lege d'Hipòcrates, De physicis ligaturis de Costa ben Luca. No solament s'hi revisen les diverses edicions de cadascuna d'elles, gairebé sempre dins de grans recopilacions mèdiques, sinó que es pretenen situar dins el context dels corrents intel·lectuals de la medicina coetània.
-------------------
This paper analyzes the editorial fortune of the medical translations attributed to Arnau de Vilanova in the Early Modern Times (1476-1608), both authentic —Galen's De rigore et tremore et iectigatione et spasmo, Avicenna's De viribus cordis— and those today considered apocryphal —Hippocrates's De lege, Costa ben Luca's De physicis ligaturis. 'e editions of each translation, usually printed in large medical compilations, not only are reviewed, but also are intended to be placed in the context of the intellectual currents of contemporary medicine.
Matèries
Vilanova, Arnau de
Recepció
Impremta
Llatí
Pseudo-Arnau de Vilanova
Traduccions
Medicina
URL
http:/​/​revistes.uab.cat/​medievalia/​article/​view/​309
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).