MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib2113 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2016-06-25
Bases de dades: Sciència.cat, Cançoners, Translat, Eiximenis, Llull

Hernando i Delgado, Josep, Llibres i lectors a la Barcelona del s. XIV, Barcelona, Fundació Noguera (Textos i documents, 30-31), 1995, 2 vols. (802 pp.).

Resum
Estudi i edició de 457 documents sobre el llibre a la Barcelona medieval. L'autor dibuixa en aquesta obra un panorama quasi total del món de la cultura i el saber dels homes baix medievals, oferint una descripció exacta de les matèries i temes que els interessaven: jurisprudència, filosofia, medicina, retòrica, gramàtica, religió, política, economia, ètica, història natural, astronomia, astrologia o història en vers, tant en llengua llatina com en romanç. Aquesta recopilació documental sorprèn per l'abundosa varietat d'instruments que giraven entorn del llibre medieval a Barcelona, des de simples documents mercantils, en què el llibre era utilitzat com a moneda de canvi, fins als rics inventaris. L'obra es completa amb un índex d'incipits i un altre d'autors i obres, on el lector trobarà ingents referències als centenars de títols que poblaven les biblioteques d'aquell temps.
Matèries
Història del llibre
Catàlegs i inventaris
Biblioteques
Documentació
Notes
Recensions:
* Josep Perarnau, a ATCA, 16 (1997), 509-511
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).