MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib21054 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2020-10-22
Bases de dades: Sciència.cat

Ferragud, Domingo, Carmel, "Les relacions entre els menescals sarraïns i cristians a la València baixmedieval", dins: Cifuentes i Comamala, Lluís - Salicrú i Lluch, Roser - Viladrich i Grau, M. Mercè (eds.), Els catalans a la Mediterrània medieval: noves fonts, recerques i perspectives, Roma, Viella (IRCVM - Medieval Cultures, 3), 2015, pp. 329-340.

Resum
És ben sabut que als diferents regnes de la Corona d'Aragó els practicants de la medicina humana pertanyents a les tres religions que hi convisqueren ―cristiana, jueva i musulmana― mantingueren contactes de molt diversa índole ―professionals, econòmics i personals, fins i tot d'amistat i intimitat―, bastant habituals. Malgrat que el procés de marginació progressiva de jueus i sarraïns es va fer més palpable a mesura que avançà el segle XIV, tenim dades que corroboren que les bones relacions i l'entesa cordial entre aquests practicants de la medicina es mantingueren. Igualment, també es pot documentar una entesa evident entre els practicants de la menescalia, fet que no havia estat destacat fins ara. Si més no, així ens ha quedat documentat per a la ciutat de València, on algunes famílies de sarraïns tingueren una àmplia tradició en la cria, ensinistrament, ferratge, atenció diversa i guariment de les malalties del equins, generació rere generació. Algunes d'aquestes nissagues (els Abenxoha i els Bellvís) progressaren sota el paraigua protector de la casa reial.
Matèries
Història de la veterinària
Veterinària - Menescalia
Documentació
Arabisme
URL
http:/​/​www.sciencia.cat/​biblioteca/​documents/​Ferrag ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).