MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib21037 (10 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2015-11-26
Bases de dades: Sciència.cat

Muntané i Santiveri, Josep Xavier, "Metges jueus contractats pel govern municipal de Tàrrega durant els segles XIV i XV", Urtx, 26 (2012), 135-147.

Resum
Among the responsibilities that the municipal government of Tàrrega took on during the Late Middle Ages was attention to healthcare in the town. The councillors worked to ensure that there was at least one doctor living there to look after the hospitals and the sick and so decided to use the funds allocated yearly for this to contract those medical professionals who, after being tested and found suitable, were willing to live and exercise their skills there. According to the surviving documents from second halves of the 14th and 15th centuries, of these doctors were Jewish: Jews who had to look after the health of the Christians. The appendix contains the transcription and translation of two royal licences to practice medicine awarded to Itskhaq Salom and Iossef Abenaçaya, Jews from Tàrrega.
Matèries
Història de la medicina
Jueus
URL
http:/​/​raco.cat/​index.php/​Urtx/​article/​view/​257790/​ ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).