MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib21033 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2015-11-26
Bases de dades: Sciència.cat

Muntané i Santiveri, Josep Xavier, El llibre Qüestions de vida de Moixé Natan, jueu de Tàrrega: estudi preliminar, edició crítica i traducció catalana d'una col·lecció medieval de proverbis hebreus, Tesi doctoral de la Universitat de Barcelona: Departament de Filologia Semítica, 2009.

Resum
Aquesta tesi proposa l'edició crítica d'una col·lecció medieval de proverbis, escrita en hebreu per Moixé Natan, jueu de Tàrrega (ca. 1290-1360), titulada Totseot khaiim i que traduïm per Qüestions de vida. Qüestions de vida comença amb un exordi poètic construït com un mosaic de cites bíbliques, reelaborades i combinades en parelles monorimes. A través d'aquesta prosa rimada, Moixé Natan exposa al seu lector els motius que l'animaren a escriure aquesta obra. A continuació ve un total de 322 proverbis aplegats temàticament en 58 capítols. La majoria de proverbis són apariats, de rima consonant externa, encara que en un terç d'ells també hi ha rima interna. Tots i cadascun d'ells s'adapten fidelment als diversos metres que la poesia hebrea medieval havia adoptat com a part del seu llenguatge. L'edició crítica es fonamenta en la col·lació dels testimonis que han preservat l'obra i que classifiquem de la manera següent: tres còpies manuscrites: dues prèvies i una posterior a les primeres edicions impreses del text; tres edicions impreses: dues realitzades per Menakhem de Lonzano els anys 1573, a Constantinoble, i 1618, a Venècia, i la tercera, d'inicis de segle XIX, que és una reimpressió feta a Husiatyn, ciutat de Galítsia, de l'edició de 1618; i, finalment, un tercer grup format per les cinc còpies manuscrites de les primeres edicions impreses: concretament, quatre còpies, d'origen iemení, de l'edició de 1573 (que van de 1646 a 1695) i una, del segle XIX, de l'edició de 1618. En total, doncs, onze testimonis, amb uns trets codicològics, paleogràfics i de transmissió textual específics. D'aquest conjunt de testimonis n'hem escollit dos per fixar el text de referència de la nostra edició crítica: per a l'exordi poètic hem utilitzat l'edició de Menakhem de Lonzano de l'any 1573, feta a Constantinoble, perquè és el primer que transmet aquesta part de Qüestions de vida; i per als proverbis hem seguit el manuscrit miscel·lani que es custodia a la Biblioteca Nacional de París, perquè és el més antic de tots i també un dels més ben conservats. A l'aparat crític hi figuren totes les variants, tant les de caire consonàntic i vocàlic, com les de natura manuscrita o tipogràfica. A l'aparat crític s'hi indiquen també els paral·lels que es pot establir entre el text de Qüestions de vida i altres textos bíblics, rabínics i de col·leccions medievals de proverbis, tant hebrees com catalanes. Aquesta informació es complementa amb la indicació del tipus de metre i de rima emprats en cada poema. La tesi complementa l'edició crítica del text amb la traducció catalana d'aquesta obra medieval, la primera que es fa del conjunt sencer dels proverbis a una llengua diferent de l'original. L'edició crítica va precedida per una introducció en la qual s'aprofundeix la figura de l'autor i el seu context històric (capítol 1); es descriu l'obra i el seu context literari (capítol 2); s'estudia de manera detallada els testimonis que han transmès el text i se'n proposa l'arbre de filiacions (capítol 3) i, finalment, s'analitza Qüestions de vida des d'un punt de vista literari. Dins d'aquests capítols introductoris hi ha també dos apèndixs: una visió sinòptica dels proverbis i dels capítols en funció de les tradicions textuals i un elenc dels metres utilitzats. Al final de la tesi, precedint la bibliografia, n'hi ha dos més: l'edició crítica i la traducció catalana dels poemes d'elogi que van ser adreçats a Moixé Natan amb motiu de Qüestions de vida i un elenc de paral·lels literaris.
Matèries
Hebraisme
Paremiologia
Hebreu
Edició
Notes
Dir.: Ana María Bejarano i José Ramón Magdalena Nom de Déu (UB).
URL
http:/​/​hdl.handle.net/​10803/​1746
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).