MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib20975 (05 / October / 2024)

Darrera modificació: 2015-11-13
Bases de dades: Sciència.cat

Clayton, Mary, The Apocryphal Gospels of Mary in Anglo-Saxon England, Cambridge, Cambridge University Press (Cambridge Studies in Anglo-Saxon England, 26), 1998, xi + 355 pp.

Resum
This book provides an edition, with a facing translation and detailed commentary, of the three apocryphal gospels of Mary written in Old English. The gospels, which deal with Mary's birth, childhood, death and assumption, are found in manuscripts in Oxford and Cambridge, but have rarely been treated as a group before and in fact have been almost totally neglected by English scholars. An extensive introduction explains the origins and development of the apocrypha from the second to the eleventh century, discussing the Syriac, Greek, Coptic and Latin evidence. Clayton goes on to consider in detail the influence of these apocrypha in Anglo-Saxon England by placing the Old English texts in a very broad context. Editions of Latin analogues from eleventh-century English manuscripts are also included in appendices.
Matèries
Religió - Teologia cristiana
Traduccions
Anglès
Fonts
Edició
URL
https:/​/​books.google.cat/​books?id=aLxwYDgHf54C​&lpg= ...
Conté edicions de
1.Melitó de Sardes (pseudo) (fl. s. V m.), Liber de Transitu Virginis Mariae, pp. 334-343 (Appendix 2)
Observacions: Reimpr. ed. Transitus B2 de Haibach-Reinisch 1962
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).