MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib20965 (12 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2015-12-13
Bases de dades: Sciència.cat

Ferrer i Mallol, Maria Teresa, "Una família de navegants: els Marquet", dins: Batlle i Gallart, Carme - Ferrer i Mallol, Maria Teresa - Mañé i Mas, Maria Cinta - Mutgé i Vives, Josefina - Riera i Viader, Sebastià - Rovira i Solà, Manuel, El «Llibre del Consell» de la ciutat de Barcelona. Segle XIV: les eleccions municipals, Barcelona, CSIC: Institució Milà i Fontanals, Departament d'Estudis Medievals (Anejos del Anuario de Estudios Medievales, 62), 2007, pp. 135-267.

Resum
Estudio prosopográfico de esta familia de almirantes y vicealmirantes barcelonesa que busca identificar las distintas ramas de la familia a través de los testamentos y otra documentación, por una parte, y por la otra dar a conocer el patrimonio de las diversas ramas y especialmente su actuación pública, tanto en el desempeño de la función de vicealmirante de Cataluña o de almirante de flotas concretas, como su actuación en los cargos municipales de Barcelona. Se trata de una de las familias más notables de la Barcelona medieval que se dedicaron a la navegación y al comercio, especialmente con Alejandría y Siria hasta que a mediados del siglo XIV pasaron a ciudadanos honrados y dejaron los negocios.
Matèries
Història - Política
Història - Prosopografia
Societat
Documentació
Fonts
Biografia
URL
http:/​/​hdl.handle.net/​10261/​25701
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).